Ermita de Sant Adjutori

Situada a la serra de Collserola, aquesta ermita va ser objecte d’un estudi per tal de dur-ne a terme la seva restauració. És una capella de planta rodona amb coberta semicònica amb una única porta desmesuradament gran. La seva fàbrica dóna a entendre que és romànica (segle XII) amb una base preromànica (segle X) i també amb reformes modernes fetes entre els segles XVI-XVII. Aquestes reformes comporten que la capella passi a ser el presbiteri d’una nova església d’una sola nau. Aquesta església serà abandonada amb la desamortització, moment fins el qual havia tingut dependència del Monestir de St. Cugat; a partir d’aquí s’abandona.

Actualment està restaurada tant l’interior com l’exterior, així com els entorns, però l’interior resta tancat al públic. A pocs metres de distància està situat el forn que porta el mateix nom.

Forn de Sant Adjutori, íber o romà?

Tot i que sempre se l’ha catalogat d’íber, hem de dir que el Forn de Sant Adjutori és romà segons consta a la carta arqueològica del servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest fet probablement es deu a què s’han trobat restes de materials ibèrics a les seves proximitats. Això fa pensar en la possibilitat d’un altre forn, aquest sí, de cronologia íbera, o bé cal plantejar l’assentament proper d’un poblat íber?.

Ara per ara, els entesos només poden parlar i assenyalar l’existència d’una possible necròpolis prop de la Torre Negra, una senyorial masia feudal que uneix la zona natural del Parc de Collserola amb el terme municipal de St. Cugat del Vallès.